Copyright ©2020 Todos los derechos reservados agemub@gmail.com

Buscar
  • agemub

MOISSANITA SINTÈTICA NEGRA. UNA IMITACIÓ DEL DIAMANT NEGRE


La moissanita sintètica incolora és carbur de silici pur (SiC); la incorporació d’impureses produeixen colors incloent el negre. En aquest article s’examina una moissanita sintètica de 29,73 ct que en un principi es creia que era diamant negre.

A simple vista s’observa una superfície irregular i inclusions negres que arriben fins a la superfície de la pedra. Amb el microscopi Raman es poden veure unes regions de color gris clar i altres regions de color gris fosc a la superfície de la taula que donen un aspecte de mosaic. També s’hi observen petites cavitats i línies de poliment en diferents direccions a la taula, i una gran cavitat amb una textura granular al filetí.

Imatge: A l’esquerra, fotografia de la moissanita sintètica de 29,73 ct. A la dreta, regions de color gris clar i gris fosc amb aspecte de mosaic observats amb microscopi Raman. ). Fotos per Sood Oil (Judy) Chia (esquerra), i Kyaw Soe Moe (dreta).

L’espectroscòpia Raman indica que les regions de color gris fosc són de carbur de silici. D’altra banda, les regions de color gris clar corresponen a silici. Finalment, aquesta tècnica confirma que les inclusions negres, visibles tant amb el microscopi com a simple vista, són de grafit.

Els estudis més recents suggereixen que la moissanita sintètica negra que conté inclusions de silici creix a partir del mètode PVT (Physical Vapor Transport).

Aquesta moissanita sintètica negra pot diferenciar-se del diamant per les característiques de la seva superfície, les regions de color gris clar i gris fosc observades amb llum reflectida que donen aspecte de mosaic, i les inclusions negres que arriben fins a la superfície.

Observacions: El que no diu aquest article és que hi ha altres dades que també ens permeten diferenciar la moissanita sintètica del diamant. Una d’aquestes dades és el pes específic que en el cas de la moissanita és de 3,17 – 3,23, mentre que en el cas del diamant és de 3,52. Aquest pes específic es podria mesurar amb una balança hidrostàtica, o bé utilitzar un líquid pesant com el iodur de metilè. El iodur de metilè té un pes específic de 3,32, de manera que la moissanita sura en el iodur de metilè, ja que és més lleugera que aquest, mentre que el diamant s’enfonsa perquè és més pesat.

Una altra manera de distingir-los és utilitzant un test de conductivitat elèctrica, ja que la moissanita és una gran conductora de l’electricitat, mentre que la majoria de diamant és aïllant de l’electricitat, excepte el de tipus IIb que és semiconductor.

Referències: Kyaw Soe Moe, Paul Johnson, i Ren Lu, “Large Synthetic Moissanite with Silicon Carbide Polytypes”, Gems & Gemology, Winter 2013, Vol. 49, nº 4. http://www.gia.edu/gems-gemology/WN13-LN-synthetic-moissanite


0 vistas