"PERLES" MELO MELO
Les “perles” Melo melo són “perles no nacrades” extremadament rares produïdes per un mol·lusc gasteròpode, conegut com cargol de mar Melo melo o cargol de mar zebra. Aquest mol·lusc pertany a la família Volutidae i el seu nom científic és Melo melo. És important destacar que el cargol de mar Melo melo pertany a Phylum Mollusca, el qual es divideix en tres classes principals: la classe Bivalvia (ostres, musclos, cloïsses, vieires), la classe Gastropoda (cargols de mar, cargols de terra, llimacs, orelles de mar) i la classe Cephalopoda (pops, calamars, sípies i nautilus).
Les “perles” Melo melo no es troben classificades sota el concepte de “perles reals”, terme reservat només a les perles nacrades produïdes per mol·luscs bivalves, com les d’ostres d’aigua salada o els musclos d’aigua dolça. Fins i tot, les “perles” produïdes per certs bivalves com la cloïssa americana rodona no es consideren "veritables perles", ja que són no nacrades. El que realment distingeix una veritable perla d'una perla no nacrada, és la presència o absència de nacre.
El component orgànic del nacre és la conquiolina (una escleroproteïna), mentre que el component inorgànic és carbonat de calci cristal·lí, principalment aragonita juntament amb una mica de calcita. L´aragonita es troba principalment en forma de petites plaquetes hexagonals amb una amplada de 10 – 20 Âμm i un gruix de 0,5 Âμm. Aquestes plaquetes estan disposades en làmines paral·leles, separades per conquiolina. El gruix de les plaquetes d'aragonita, és comparable a la longitud d'ona de la llum visible, fent que la dispersió dels diferents colors en la llum blanca produeixi l'efecte iridescent característic de la perla.
A les “perles” no nacrades, la substància que forma la perla està químicament relacionada amb el nacre, però la forma cristal·lina del carbonat de calci que forma el component inorgànic és principalment calcita i no aragonita. D'altra banda, els microcristalls de calcita no formen petites plaquetes hexagonals. En aquest cas, formen llargues agulles que no dispersen la llum. Les agulles de calcita microcristal·lina s'associen entre sí per formar feixos de fibres, la disposició i alineació de les quals provoca un tipus d’efecte ull de gat quan la llum incideix sobre les fibres, conegut com "estructura de flama."
L'hàbitat natural dels cargols de mar que produeixen les perles Melo melo són els mars de la regió del sud-est asiàtic, el Mar de la Xina del Sud, el Golf de Tailàndia, el mar d'Andaman i el Golf de Bengala proper a Myanmar. Les aigües del Vietnam situades al Mar Meridional de la Xina són una font primària d’aquestes rares “perles”. Altres localitzacions inclouen el golf de Tailàndia, Myanmar (al Golf de Bengala), Cambodja, Malàisia, Singapur, Indonèsia i Filipines. També es troben enfront de les costes del nord d'Austràlia, al Mar del Sud de Xina.
Cargol de mar Melo melo jove de les costes de Beting Bronok, a Singapore. Font: ©Wild singapore .COM
Les “perles” Melo melo no nacrades es formen d'una manera similar a la formació de la perla en altres mol·luscs amb closca, com les ostres, els musclos o les cloïsses. La formació de la perla és essencialment una reacció davant l'entrada d'un agent irritant a l’interior dels teixits del mantell o en un òrgan intern, com les gònades d'un mol·lusc. L’agent pot ser un paràsit o algun material de rebuig. La gran obertura de la petxina, gairebé tan llarga com la pròpia closca, pot facilitar l'entrada de l’agent irritant, que finalment es diposita dins dels teixits del mantell de la bava de cargol. El mantell és el responsable de la creació, el manteniment, la coloració i la modificació de la closca del gasteròpode. Les substàncies que formen la closca com la conquiolina i el carbonat de calci són secretades per les cèl·lules del mantell. Aquestes substàncies es col·loquen al voltant de l’agent irritant per formar la perla. No obstant això, la forma cristal·lina del carbonat de calci que s'incorpora a la perla és principalment calcita i no aragonita. Els microcristalls de calcita es col·loquen en forma d'agulles, sense dispersar les ones de llum, com succeeix amb les plaquetes d’ aragonita amb les perles nacrades. Les agulles s'associen en forma de feixos de fibres, i la seva disposició i alineació i la incidència de la llum que arriba a la superfície de la perla provoca un tipus d’efecte ull de gat conegut com "estructura de flama".
Una altra característica interessant que s'ha observat en moltes “perles” Melo melo és la seva forma perfectament esfèrica, la forma més desitjada de les perles. Perquè una perla es converteixi en una esfera perfecta, el seu desenvolupament ha de tenir lloc en un teixit bastant suau, on s'ofereixi la mateixa “força” a la perla en expansió des de totes bandes. Si la “força” a una banda és més gran que a les altres bandes, la perla resultant podria adquirir qualsevol forma que no sigui esfèrica, com semi-rodona, ovalada, barroca etc.
Vietnam és el principal productor de “perles” Melo melo al món, seguit per Myanmar. L'explotació dels cargols de mar Melo melo tindrà a la llarga un seriós impacte a les seves poblacions. Els cargols són cada vegada més escassos i de menor grandària. Si l'explotació dels cargols no es du a terme de manera planificada i metòdica, donant temps suficient perquè les poblacions d'adults a tornin a establir-se, el futur de la indústria de la “perla” Melo melo serà molt escassa fins a desaparèixer per complet del mercat mundial de perla.
Característiques importants de les “perles” Melo melo:
“Perles no nacrades”: Les “perles” Melo melo són “perles” no nacrades com les “perles de closca” i també són produïdes per un gasteròpode marí. Les famílies a les que pertanyen els gasteròpodes són diferents. Mentre que els cargols de mar Melo Melo pertanyen a la família Volutidae, el cargol de mar Strombus gigas que produeix les “perles de closca” pertany a la família Strombidae. Així mateix, l'hàbitat en què es troben els dos cargols també són diferents. Mentre que l'hàbitat natural del cargol de mar Melo Melo és la regió de Indo-Pacífica; l'hàbitat natural del Strombus gigas és la zona tropical de l'Oceà Atlàntic occidental, des de les Bermudes fins al Brasil.
Lluïssor: Aquestes “perles” no tenen la lluïssor ni la iridescència de les perles nacrades. Tenen una lluïssor com de porcellana. Tant la manca d’iridescència com la de lluïssor estan associades tant amb el tipus de carbonat de calci cristal·lí dipositat com amb la seva disposició i estructura.
Estructura de la flama: Com per compensar la manca de lluïssor i iridescència, les “perles” Melo melo presenten una característica única i atractiva, coneguda com "estructura de flama", en particular en la seva varietat de color taronja. Aquest efecte espectacular de vegades supera la bellesa de la majoria de les perles nacrades de baixa qualitat. L'estructura de la flama també està associada amb la disposició de les fibres de carbonat de calci microcristal·lina.
Color: Els colors de les “perles” Melo melo està relacionat amb el color de les closques. El color de la closca dels cargols de mar Melo melo varia de color beige (color sorra pàl·lid) a taronja i marró. L'interior de la closca és de color groc a crema. Així, les perles produïdes per aquesta família poden tenir tres colors bàsics: groc, taronja i tonalitats marrons. Els colors més comuns i més bells són els diferents tons de taronja. El blanc i el vermellós – ataronjat són també dos colors molt estranys que de vegades presenten les “perles” Melo melo.
Forma: La forma més comuna en les “perles” Melo melo és esfèriques o quasi esfèrica. Tot i així, poden presentar altres formes: oval, barroca o irregular.
Mida: La mida de les “perla” varia amb la seva edat i està estretament relacionada amb la mida de la closca a partir de la qual es va formar. En general, les closques més grans són més velles i produeixen “perles” més grans. La mida de les “perles” pot variar des d'uns pocs mil·límetres fins al voltant de 35 mm. La “perla” més gran de la història, que té la mida d'una pilota de ping-pong, té una mida de 37,58 mm a 37,97 mm al llarg de diferents diàmetres i té un pes rècord de 397,52 quirats.
Duresa: La duresa de les “perles” Melo melo és aproximadament de 5 segons l'escala de Mohs, mentre que la duresa de les perles nacrades naturals és de 2,5 a 4,5.
Índex de refracció: Varia de 1,51 a 1,64.
Procedència natural: Les “perles” Melo melo són d'origen natural. Fins ara els intents per imitar-les han resultat infructuosos.
Efecte dels raigs ultraviolats en el color de les “perles” Melo melo: El color de les “perles” Melo melo, com a totes les altres gemmes orgàniques, es veu afectat per la radiació ultraviolada; podem dir que aquestes “perles” són ideals per lluir-les de nit. No obstant això, aquests efectes es fan evidents només després d'una exposició prolongada durant molts anys. La reducció del color és causada per la destrucció de pigments causants del color provocada per la radiació ultraviolada de la llum solar.
