CIANITA DE QUALITAT GEMMA RICA EN CROM PROCEDENT DE LA ÍNDIA

Foto: Aquestes cianites de qualitat gemma (0,99–6,17 ct) van ser extretes d'una mina de l'estat d'Odisha situat a l'est de la Índia. Foto per Gagan Choudhary.

Al 2009, un dels col·laboradors de la GIA va tenir l’oportunitat de veure a Jaipur (índia) gran quantitat de petites cianites de qualitat gemma riques en crom de color blau verdós a verd blavós, suposadament extretes d’una mina de l’estat d’Odisha a l’est de la Índia. La majoria dels caboixons i de les pedres facetades tenien moltes inclusions. Al 2013, es va tornar a trobar a Jaipur aquesta cianita rica en crom procedent d’Odisha, aquesta vegada amb molt poques o cap inclusió visible a ull nu. Tot i que uns pocs espècimens contenien nombroses inclusions negres, la majoria de les pedres no presentaven aquestes inclusions i tenien un color blau verdós a verd blavós uniforme que les feia adequades per ser utilitzades en joieria.

Es van mesurar les propietats gemmològiques estàndard d’un caboixó i dues pedres facetades (0,99 – 6,17 ct). El caboixó va ser escollit per les seves inclusions negres visibles a ull nu. Les tres pedres presentaven uns índexs de refracció de 1,714 – 1,730 (el caboixó presentava un índex mig de 1,73 amb visió llunyana) amb una birefringència de 0,016 i un caràcter òptic biaxial positiu, i un pes específic de 3,68 – 3,70. Es va observar un tricroisme moderat a intens, on els colors del pleocroisme eren blau verdós, verd blavós, i verd clar. Amb l’espectroscopi manual, a les tres mostres s’observaven línies fines a la regió del vermell i bandes d’absorció al groc – taronja i al blau. Les pedres presentaven un intens color verd sota el filtre Chelsea i eren inerts sota llum UV d’ona llarga i ona curta. Aquestes propietats coincideixen amb les de la cianita.

Amb el microscopi es va observar que les inclusions negres del caboixó eren conjunts de grans negres amb la superfície estriada i lluïssor metàl•lica. Els anàlisis Raman i SEM van identificar aquests grans negres com ilmenita. A més, es van observar nombrosos cristalls incolors i sub-arrodonits de quars, feldspat, i zircó; aquests últims amb aurèoles de tensió al seu voltant. Les pedres també mostraven plans d’exfoliació en dues direccions i fissures, característiques que són típiques de les cianites.

Es van realitzar espectres UV-Vis-NIR en la regió compresa entre 300 i 800 nm que mostraven bandes amples d’absorció entre 500 i 700 nm. També es van observar pics intensos a aproximadament 370, 380, 417, 432, 446, 690, i 708 nm. Els últims dos pics estan associats al Cr3+ i la resta al Fe3+. La banda ampla d’absorció és atribuïda a la transferència de càrrega Fe2+–Ti4+ (G. Bosshart et al., “Blue colour-changing kyanite from East Africa,” Journal of Gemmology, Vol. 18, No. 3, pp. 205–212).

Figura: L'espectre UV-Vis-NIR en la regió 300–800 nm mostra una banda ampla d'absorció entre 500 i 700 nm (atribuïda a la transferència de càrrega Fe2+-Ti4+). Els dos pics intensos a aproximadament 690 i 708 nm estan associats a la presència de Cr3+). A més, s'observen nombrosos pics a la regió 350–470 nm atribuïts a la presència de Fe3+.

També es coneix l’existència de cianita de qualitat gemma a Nepal, Brasil, Kènia, Tanzània, i Madagascar (sent la cianita també rica en crom en aquest últim). Actualment també la índia pot ser inclosa en aquesta llista.

Referències: Thierry Pradat i Gagan Choudhary,“Gem-quality Cr-rich Kyanite from India”, Gems & Gemology, Spring 2014, Vol. 50, nº 1. http://www.gia.edu/gems-gemology/spring-2014-gemnews-indian-pradat-kyanite