DISTINGINT ENTRE CRISOBERIL VERD NATURAL I CRISOBERIL VERD SINTÈTIC

Foto: En aquestes fotos apareixen crisoberils verds naturals de Tanzània (esquerra) i crisoberils verds sintètics fabricats per la Kyocera Corporation de Japó. K. Schmetzer, M.S. Krzemnicki, T. Hainschwang, i H.-J. Bernhardt. “Natural and synthetic vanadium-bearing chrysoberyl,” Journal of Gemmology, Vol. 33, No. 7–8, 2013, pp. 223–238. Photos courtesy of Karl Schmetzer.

A meitats dels 1990s es va descobrir crisoberil natural de color verd menta intens a Tunduru, Tanzània. Aquest material, que deu el seu color al V3+ (que substitueix part del Al3+ a la xarxa cristal•lina del crisoberil) no presenta el canvi de color verd – vermell típic de la varietat alexandrita (el color de la qual és degut al Cr3+). Abans de la introducció d’aquest material en el mercat, alguns fabricants de material sintètic de Japó i Rússia ja havien sintetitzat crisoberil amb vanadi utilitzant el mètode de fusió Czochralski. Però no va ser fins després de que el crisoberil verd menta natural adquirís popularitat, quan es va començar la producció de crisoberil verd sintètic de qualitat gemma. Va ser la companyia Kiocera de Japó (i amb molta menys repercussió, la companyia russa Tairus) la que va començar a produir aquest crisoberil sintètic.

El crisoberil verd menta natural, la majoria molt net d’inclusions, també es troba a Ilakaka (Madagascar), Sri Lanka i Mogok (Myanmar). Abans d’aquest estudi, no s’havia investigat gaire sobre el crisoberil amb vanadi natural i sintètic. Els autors comparen les característiques òptiques i la composició d’elements traça del material sintètic Kyocera amb el material natural de les quatre regions per ajudar a distingir entre les diverses fonts.

El crisoberil sintètic Kyocera, més semblant en aparença al material de Tunduru, conté quasi exclusivament V3+ com a cromòfor (aproximadament 0.1 wt.% V2O3), sense o amb molt poc Ti4+, Cr3+, o Fe3+. El crisoberil verd natural presenta quantitats molt més variables d’aquests cations. Els espècimens de Tunduru contenen 0.04–0.30 wt.% V2O3, 0.004–0.040 wt.% Cr2O3, 0.001–0.110 wt.% TiO2, i 0.08- 0.32 wt.% Fe2O3. El material d’Ilakaka, part del qual és més groc que el crisoberil de Tunduru, conté nivells similars de V2O3, pràcticament no presenta Cr2O3, i presenta menys TiO2. En alguns casos, les mostres presenten bastant més Fe2O3, amb nivells de fins a 0.55 wt.%. El material de Sri Lanka, que és de color verd més groguenc que la resta de mostres estudiades, conté bastant més Fe2O3 (0.47 – 0.90 wt.%), menys V2O3 i continguts similars de Cr2O3, comparant amb el material de Tunduru. El crisoberil de Mogok, que té un intens color verd blavós, no conté ferro i té alts nivells de V2O3 i Cr2O3, amb 0.38 i 0.24 wt.%, respectivament. El material de Mogok presenta el tricroisme més intens, on els colors observats són violeta grisós, verd grogós i verd – blau intens. A més, es va detectar gal•li en tots els crisoberils naturals, però no es va detectar en el crisoberil sintètic. També es va detectar estany en la majoria de crisoberil natural, però no en el crisoberil sintètic.

Visualment, la majoria del material era net d’inclusions, però totes les mostres naturals presentaven figures de creixement, mentre que el crisoberil sintètic Kyocera no en presentava.

Referències: Jennifer Stone-Sundberg,“Distinguishing between Natural and Synthetic Green Chrysoberyl”, Gems & Gemology, Spring 2014, Vol. 50, nº 1. http://www.gia.edu/gems-gemology/spring-2014-v-chrysoberyl-stone-sundberg