MARÇ - EL SAFIR

Un safir és una gemma de color blau molt valorada en el món de la gemmologia. El terme safir fa referència únicament, a la varietat blava del corindó i deriva de la paraula grega “sappheiros”.

El corindó és un mineral del grup dels Òxids i Hidròxids de la classificació de Nickel-Strunz , concretament és un òxid d’alumini i cristal·litza en el sistema trigonal. En el cas del Safir part de l’alumini és substitueix per un aliatge de Fe2+-Ti4+, elements cromòfors que en aquest cas fan aparèixer el color blau característic d’aquest material.

PROPIETATS FÍSIQUES

INCLUSIONS

Les inclusions més característiques que pot presentar un safir natural són:

Agulles de rútil. El rútil és un òxid de titani i, com a inclusió, s’acostuma a presentar en forma d’agulles entrecreuades amb angles de 60º/120º.
Zonació de color. Degut a diferències en les concentracions d’elements cromòfors (Fe-Ti) durant el creixement es formen àrees de diferent intensitat formant angles rectes.
Inclusions d’espinel·les. Ocasionalment, degut a que presenten el mateix context geològic, es poden trobar octaedres d’espinel·les en safirs.
Fissures parcialment cicatritzades en un mateix pla.
Inclusions bifàsiques, generalment de líquid i gas

Inclusions: Agulles de rútil entrecreuades a 60º/120º (imatge superior). Zonació de color rectilínia (inferior esquerra). Fissures parcialment cicatritzades (inferior dreta)

CONTEXT GEOLÒGIC I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

El safir es pot trobar principalment en un context geològic de roques ígnies amb un baix contingut de SiO2 i un al contingut en alumini, en pegmatites i sienites. A més, també el podem trobar com a mineral accessori en roques metamòrfiques tipus marbre, esquist micaci i gneis.

Els principals països productors de les millors varietats de safirs qualitat gemma són Sri Lanka, Tailàndia, Myanmar, Cachemira (Índia-Pakistan), Austràlia, Tanzània, Madagascar i Montana (EUA).

Safirs de l'Estat de Montana, EUA

TRACTAMENTS

Al ser una gemma molt valorada, és habitual trobar safirs naturals amb algun tipus de tractament. Els tractaments més comuns són:

Infiltració: Consisteix en infiltrar vidre incolor o de color blau a través de les fissures que arriben a la superfície de la gemma, de manera que es minimitzen els efectes de difusió de la llum que aquestes produeixen.
Tèrmic: Aquest mètode consisteix en sotmetre els safirs a altes temperatures i refredar de manera controlada per tal d’intensificar el color blau.
Difusió Titani: En aquest cas es recobreixen els safirs amb una barreja d’argiles i titani i es sotmeten a altes temperatures. D’aquesta manera l’estructura cristal·lina es relaxa i permet la difusió del cromòfor cap a l’interior de la gemma. Així s’intensifica el color blau en la zona més superficial.

Infiltracions de vidre blau en safir vist amb camp clar (esquerra). Fissures discoïdals que indiquen un tractament tèrmic (centre). Zona a prop del filetí amb coloració molt més intensa i centre amb coloració clara indicatiu de tractament per difusió (dreta).

SÍNTESIS

El safir és una gemma que també es sintetitza, les primeres experiències amb bons resultats daten del 1907. Els mètodes de síntesis més habituals en el comerç són:

Verneuil o fusió a la flama: consisteix en fondre, mitjançant una flama oxhídrica a 2200ºC, una barreja en pols d’òxid d’alumini, òxid de ferro i òxid de titani.
Flux: Aquest mètode consisteix en dissoldre a altes temperatures els components i cromòfors que presenta el safir, fent-los cristal·litzar en el sistema trigonal mitjançant un germen.
Hidrotermal: També consisteix en dissoldre els components i cromòfors que generen safirs fent-los cristal·litzar mitjançant gèrmens, però en aquest cas es realitza en un medi aquós a altes pressions i temperatures elevades.

Bola de safir resultat del mètode Verneuil (superior esquerra). "Chevrons" en safir, marques anguloses característiques del mètode hidrotermal (superior dreta). Restes de fundent/ bombolles amb l'aspecte de petits punts blancs en un safir sintètic de flux.

SUBVARIETAT DE SAFIR

Quan un safir presenta molta quantitat d’agulles de rútil entrecreuades poden arribar a transformar-lo en un material de translúcid a opac, però el que caracteritza a aquest material és que degut a aquesta quantitat d’inclusions al incidir la llum es produeix un efecte òptic anomenat asterisme donant lloc a les varietats anomenades Safir estrella. Aquesta subvarietat és molt valorada en el comerç i podem trobar safir estrella natural i safir estrella sintètic.