MARÇ - AMETISTA

L’Ametista és la varietat de quars macrocristal·lí que presenta tonalitats violetes. Per tant, és químicament un òxid de Silici amb comportament de tectosilicats i cristal·litza en el sistema trigonal. El color és degut a la presència de ferro (3+).

El nom ametista prové de la paraula grega “amethystus” que significa “la que no embriaga” degut a la seva semblança de color amb el vi. Les primeres llegendes gregues associaven les ametistes amb el deu Dionisios o Baccus. Una d’ elles relata com Dionisios s’ enamora de la jove Amethyst una sacerdotessa de la deessa Artemisa, Amethyst prega a la deessa que la lliuri de l’ amor que sent Dionisios per ella i Artemisa, en resposta a les seves pregaries, transforma a Amethyst en pedra blanca i pura; quant Dionisios veu que la seva amada s’ ha convertit en pedra per culpa seva derrama vi sobre ella, a mode de disculpa, i la pedra es transforma en ametista. Altres llegendes reflecteixen la creença de que portar ametistes manté la ment clara i alerta en la batalla i assumptes comercials, i evita l’ embriaguesa.

PROPIETATS FÍSIQUES

INCLUSIONS

Les ametistes poden presentar les inclusions típiques de material natural: Fissures parcialment cicatritzades, bifàsiques, cristalls sòlids, etc...i també és molt habitual la presencia de zonació de color del cristall.

Dintre d’ això, les inclusions més característiques de les ametistes son els cristalls sòlids d’ hematites i/o goethita o un tipus de fissura parcialment cicatritzada anomenada “pell de tigre” degut al seu aspecte.

Inclusions: Cavitats amb líquid i gas (superior esquerra) / "Pell de tigre" en ametista (superior dreta) / cristalls acicular de goethita (inferior esquerra) / plaques d'hematites en ametista (inferior dreta)

CONTEXT GEOLÒGIC I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Les ametistes més valorades en gemmologia i que presenten millor color i transparència provenen d’un context hidrotermal associat a roques ígnies volcàniques, on acostumem a trobar les típiques geodes, i roques hipabissals tipus pegmatites amb cristalls ben formats.

Alguns dels principals països productors d’ametista a nivell gemmològic serien Brasil, Uruguai, Zàmbia i Austràlia.

Ametista estalactítica, Minas Gerais Brasil (exemplar Museu Ciències Naturals de Barcelona @MCNBGeologia preservat amb MGB 109333)

TRACTAMENTS

Pel que fa a tractaments, és molt habitual que les ametistes amb poca intensitat es sotmetin a tractaments tèrmics a diferents temperatures i depenent de les temperatures assolides i temps d’exposició, les ametistes podran canviar de color, per exemple a groc (citrí), verd (prasi) i gris (fumat).

Esquerra: Anell amb prasiolita (ametista tractada) de talla rectangular. / Dreta: geoda de citrí (ametista tractada, cal mencionar que el citrí no es dona en forma de geoda)

SÍNTESIS

L’Ametista es sintetitza mitjançant el mètode que millor reprodueix les condicions de formació natural, el mètode hidrotermal. Aquest mètode es desenvolupa sota condicions de pressió i temperatura elevada i amb la presència d’un medi aquós.

Son molt similars a les ametistes naturals, però a vegades podem detectar petites restes de síntesis anomenades “molla de pa” i al ser cristalls molt perfectes mai presenten les macles de brasil, un tipus de macla típica d’aquest material i que es pot visualitzar amb el polariscopi.

A aquestes ametistes sintètiques també se les coneix amb el nom de Ametistes “Hydro”.