Activitats realitzades al 2013

 

Conferència: Andalusites quiastolítiques de Boal

Elena Andia Sierra, professora de la Escola de Gemmologia de la UB

24 de Gener

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les pissarres de Luarca que es troben a la zona de Boal (Astúries) contenen andalusites quiastolítiques de mides de mm a dm. L’andalusita apareix en molts casos parcial o quasi totalment reemplaçada per miques de sodi i calci com la paragonita i la margarita, i en algun cas també per caolinita. En altres casos, l’andalusita roman i només estan reemplaçades petites fissures existents dins de l’andalusita.

 

 

Conferència: El secret de les joies místiques

Miquel Barberà, gemmòleg i empresari de la joieria Habit de Barcelona

28 de febrer

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tots els que vam assistir a la conferència vam descobrir un tast de les joies ideades per en Miquel Barberà, que són en definitiva espectaculars. Ens va parlar sobre les fonts d'inspiració que el mouen a crear les joies místiques i úniques que té a la seva botiga i taller de Barcelona. També ens va parlar sobre el seu treball de recerca i disseny i sobre els materials nobles de primera qualitat amb els que treballa la firma. Ens va donar a conèixer les tècniques que apliquen els seus treballadors, i ens va ensenyar algunes de les seves peces, que vam poder veure i tocar al finalitzar la conferència.

 

 

Conferència: Sistema de gestió de Prevenció de Riscos Laborals per autònoms / empreses relacionades amb la Gemmologia

Juan Carlos Belastegui, tècnic superior de prevenció de riscos laborals i cap del servei de prevenció de l'empresa Clariant

21 de Març

 

La prevenció de riscs laborals consisteix en un conjunt d'activitats que es realitzen amb la finalitat de descobrir anticipadament els riscs que es produeixen en qualsevol lloc de treball. Això permet planificar i adoptar una sèrie de mesures preventives a fi d'evitar que es produeixi un accident laboral.

Com més detalladament s'estudiï una tarea, més fàcil serà prevenir el risc associat a la mateixa. S'estudien les condicions dels llocs de treball (ubicació, maquinària, productes, etc.), s'identifica el risc, i s'intenta mesurar la importància de cada risc. Això permet establir quins riscs són prioritaris, i proposar una sèrie de mesures correctives per intentar eliminar o reduir el màxim de riscs en cada lloc de treball.

 

 

Conferència: Inclusions fluides

Dra. Àngels Canals, professora titular de Geologia a la Universitat de Barcelona.

18 d'Abril

 

El creixement de cristalls a partir d'un fluid hidrotermal pot arribar a atrapar gasos o líquids dins d'imperfeccions de l'estructura cristal·lina, al formar-se cavitats que es tanquen i queden segellades a mesura que el cristall segueix creixent. Conseqüentment, les inclusions fluides ocupen cavitats microscòpiques que queden dins de minerals dipositats a partir d'una solució hidrotermal. Aquestes inclusions fluides poden contenir diferents fases: líquids, sòlids i/o gasos.

Les inclusions fluides permeten obtenir dades del sistema hidrotermal en el que es va formar el mineral: temperatura (geotermometria), pressió (geobarimetria), composició general del fluid, i densitat del fluid.

 

 

Conferència: Tècniques espectroscòpiques aplicades a Gemmologia

Dr. Joaquim Mª Nogués i Carulla

30 de maig

 

Els tipus de materials que es pot trobar un gemmòleg són:

• Gemma natural

• Gemma natural tractada

• Gemma sintètica

• Gemma sintètica tractada

• Substituts

• Imitacions

• Pedres compostes

 

En un laboratori gemmològic estàndar, de vegades no es tenen prou aparells d’anàlisi per identificar correctament els materials (per exemple, per detectar alguns tractaments o materials sintètics) i s’haurà de recórrer a altres tècniques analítiques més sofisticades i costoses.

 

El gemmòleg haurà de tenir suficient criteri per saber en quins casos és necessari utilitzar cadascuna d’aquestes tècniques, i haurà de fer balanç entre el cost de l’anàlisi i el valor de la peça a analitzar. En canvi, en casos judicials o arqueològics sempre es faran tots els anàlisis que calguin per identificar la mostra.

 

Apart de les tècniques d’anàlisi estàndard, es poden realitzar anàlisis espectroscòpics de les mostres: ultraviolat, visible, infraroig (proper i llunyà) i Raman.

 

Espectroscòpia d’infraroig: La regió de l’infraroig que s’utilitza en la majoria de les aplicacions analítiques és la compresa entre 4000 i 600 cm-1. En les gemmes, l’espectroscòpia d’infraroig s’utilitza per identificar grups moleculars: Grups OH, molècules d’aigua, CO2, i anions com CO3, SO4, NO3, etc., els quals donen pics intensos.

 

Les seves aplicacions gemmològiques més interessants són:

• Identificació dels diferents tipus de diamants (Ia, Ib, IIa, IIb)

• Distinció entre maragda natural, maragda sintètica hidrotermal i maragda sintètica de flux per presència o abscència de molècules de H2O i CO2.

 

Espectroscòpia Raman: És una tècnica no destructiva que permet no només l’anàlisi d’una gemma sinó també de les seves inclusions. De fet, una de les aplicacions més interessants de l’espectroscòpia Raman és que permet l’estudi i anàlisi de les seves inclusions. Fins i tot es pot determinar el tipus d’impregnació o ompliment de fractures en gemmes tractades (per exemple en les maragdes tractades per infiltració o impregnació).

 

LIBS / LIPS: Espectre d’emissió d’àtoms. S’utilitza per l’anàlisi d’elements químics. És una tècnica microdestructiva.

 

 

Conferència: El malson dels mals noms

Sr. Carles Báguena, gemmòleg

31 d’octubre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Totes les joieries i establiments de venda de gemmes haurien d’estar acreditades per la CIBJO i proporcionar al comprador certificats de les pedres que tinguin certa importància.

 

Són habituals les incorreccions en la nomenclatura gemmològica en revistes, subhastes, exposicions, joieries, pàgines web, etc. Per això és important conèixer la nomenclatura correcta i establerta per la CIBJO. Per exemple:

 

• No s’ha d’utilitzar el termes “gemma preciosa” i “gemma semipreciosa”. Totes són considerades com gemmes.

• Cadascuna de les gemmes té el seu propi nom.

• No s’ha d’utilitzar la paraula brillant per designar als diamants, ja que el terme brillant es refereix a un estil de talla.

• Distingir entre perla natural, perla cultivada i perla d’imitació.

• Si una gemma presenta efecte ull de gat, s’ha d’indicar de quina gemma es tracta i a continuació indicar que presenta aquest efecte.

• No s’ha d’especificar l’origen de la gemma si no s’està al 100% segur.

• En el cas dels jades, s’ha d’aclarir si és una jadeïta o una nefrita.

• Si la gemma presenta un tractament que sigui identificable, aquest tractament s’ha d’indicar.

 

En resum, s’hauria de tenir més cura amb l’ús de la terminologia gemmològica i és deure dels professionals en aquest àmbit crear una cultura gemmològica més exigent.

 

 

Conferència: Anàlisis mineralògics a Mart

Sr. Rafael Clemente

28 de novembre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Moltes tècniques avançades d’anàlisi mineralògic tenen el seu origen en la investigació espacial. Això és particularment evident en el cas dels vehicles enviats a Mart durant els últims trenta anys. Pràcticament tots ells anaven equipats amb complexos laboratoris en miniatura, tant per realitzar estudis sobre les roques com per la recerca d’indicis sobre l’habitabilitat de Mart en un futur remot.

 

En particular, l’últim d’ells, el robot mòbil "Curiosity" portava a bord espectròmetres de diferents tipus, columnes de cromatografia de gasos, un analitzador per difracció de raigs X i un làser d’alta potència, capaç de volatilitzar minerals de forma que es poguessin analitzar las característiques espectrals del plasma format. L’objectiu d’aquesta xerrada ha sigut descriure en detall el funcionament d’aquests equips.

 

 

Sopar de Nadal al restaurant La Pomarada

 

Per acomiadar l'any 2013 ens vam reunir per celebrar un sopar de nadal entre els associats. Durant el sopar entre els participants es va realitzar un sorteig gemmològic d'on ningú va marxar amb les mans buides.