EL SSEF ALERTA SOBRE UN NOU TRACTAMENT EN “PERLES DE CLOSCA” (CLOSCA DEL GASTERÒPODE STROMBUS GIGA)
El 9 de setembre de 2013, l’Institut Gemmològic Suís (SSEF) va anunciar que havia identificat un tractament fins llavors desconegut en “perles de closca” (closca de Strombus gigas) que corroeix i danya seriosament la superfície d’aquestes “perles”. El SSEF va detectar el tractament després d’haver fet una sèrie d’anàlisis a un collaret que tenia “perles de closca” amb la superfície corroïda. Aquest estudi mostrava que “les perles de closca” van ser danyades per un tractament nou i inestable (recobriment) aplicat sobre la superfície de les mateixes. Sembla ser que el dany produït per aquest tractament és irreversible.
El Director del SSEF, el Dr. Michael S. Krzemnicki, explica que un client havia portat un collaret de “perles de closca” per determinar què havia causat la completa corrosió de la superfície d’algunes de les “perles”. “Curiosament, fent un primer examen visual, semblava que no totes les “perles de closca” del collaret estaven afectades per aquesta alteració superficial,” va observar Krzemnicki. Un estudi microscòpic detallat del collaret va revelar que fins i tot les “perles de closca” que a primera vista semblaven no estar afectades, estaven en realitat en un estadi inicial d’alteració de la seva superfície i que amb el temps acabaran igual de que la resta.
Foto 1: Collaret amb "perles de closca", perles cultivades i diamants en talla briolette. Part de les "perles de closca" alteracions blanquinoses a la superfície degut a un corrosió química. © M.S. Krzemnicki, SSEF.
“En les “perles” que ja mostraven una visible corrosió superficial, podem distingir diversos estadis d’alteració: des d’una lluïssor de la superfície lleugerament mat, passant per superfícies clarament alterades (blanquejades), fins a “perles de closca” que fins i tot presenten uns precipitats blanquinosos en la seva superfície.”, va afegir Krzemnicki.
Foto 2: "Perla de closca" intensament amb la superfície completament corroïda i precipitats blanquinosos en la superfície. © M.S. Krzemnicki, SSEF.
Els anàlisis mitjançant microscòpia electrònica de rastreig (SEM) van revelar que aquestes “perles de closca” estaven recobertes per una capa rica en carboni (una reïna artificial). “Suposem que la corrosió de la superfície de les “perles” és conseqüència de la desgasificació del recobriment. A més, aquest procés finalment comporta la precipitació d’una incrustació blanquinosa en la seva superfície. Pel que sembla només un meticulós repoliment pot eliminar el dany ocasionar en la “perla de closca”,” va declarar el director del SSEF.
“Les perles de closca” recobertes que ja mostren una superfície corroïda poden ser fàcilment identificades fins i tot a ull nu. En canvi, en el cas de les “perles de closca” recobertes que encara tenen una aparença visual “perfecta”, aquest tractament és difícil de detectar fins i tot amb el microscopi. El mètode d’identificació més adequat per aquest tipus de tractament en “perles de closca” és l’espectrometria Raman.
Referències: http://www.ssef.ch/fileadmin/Documents/PDF/SSEF_Conch_treatment_press_release_September_2013.pdf
Observacions: Les aquí anomenades “perles de closca” són boles que s’obtenen a partir de la closca del gasteròpode Strombus Gigas. Aquesta closca és gruixuda i de color rosa clar. Sovint s’han utilitzat aquestes boles com a imitació de la perla rosa, tot i que avui en dia tenen cert valor per si mateixes i es venen amb el nom “perles de closca” (en anglès, “conch pearl”).
