DESEMBRE - LABRADORITA

La labradorita és una gemma que es caracteritza per els reflexes blavosos que presenta sobre un fons, generalment, fosc.

És un tectosilicat que pertany al Grup dels feldspats i concretament al subgrup de les plagiòclasis. La seva fórmula química és (Na,Ca)(Al,Si)Al2Si2O8 i presenta una barreja d’un 30-50% d’albita i on la resta és anortita. Cristal·litza en el sistema triclínic.

Imatge: Arracades amb caboixons de Labradorita.

PROPIETATS FÍSIQUES

INCLUSIONS

La labradorita es caracteritza per presentar al seu interior inclusions laminars de color negre que poden ser d’ilmenita i/o hematites. Però el que fa característic a aquest material son la quantitat de plans de macla polisintètica i plans d’exfoliació que produeixen els reflexes degut a la interferència de la llum, fenomen que anomenem labradorescència.

Imatge esquerra: Inclusions d'ilmenita a 45x a l'interior d'una labradorita (www.geo.libretest.org) / Imatge dreta: Inclusions d'ilmenita de color negre i plans de macla (R.Weller www.cochisecollege.edu).

La labradorescència acostuma a presentar colors verdosos, blavosos i violetes, però en ocasions es poden observar tots els colors de l'espectre visible. A aquestes varietats se les anomena Espectrolites.

Imatge esquerra: Labradorita amb reflexes blavosos característics/ Imatge dreta: labradorita var. Espectrolita amb reflexes en tots els colors de l'espectre visible.

CONTEXT GEOLÒGIC I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Les labradorites es troben associades a roques ígnies plutòniques bàsiques tipus gabre i anortosita, a roques ígnies volcàniques tipus basalts i a roques metamòrfiques tipus gneis.

Els principals països productors de material qualitat gemma son: la zona dels Urals a Rússia, la Península del Labrador, on es va determinar per primera vegada i deu el seu nom, i Quebec al Canadà i la zona de Ylämaa a Finlàndia, entre d’altres.