ABRIL - ESPESSARTINA

L’Espessartina o espessartita és una gemma de colors ataronjats que pertany al grup dels granats. Descoberta en l’any 1797 i re-nombrada l’any 1832, el seu nom prové de “Spessart” una serralada muntanyosa situada a Bavària, Alemanya, i on es va caracteritzar per primera vegada aquest mineral.

Al igual que la resta de granats, pertany grup mineralògic dels nesosilicats, la seva formula cristal·lina és Mn3Al2(SiO4)3 i cristal·litza en el sistema cúbic. Les formes cristal·lines més típiques en que cristal·litza aquesta gemma és en rombododecaedres i trapezoedres. Aquest material no s'acostuma ni a tractar ni a sintetitzar.

PROPIETATS FÍSIQUES

INCLUSIONS

Pot presentar inclusions típiques de material natural com fissures parcialment cicatritzades o algun cristall sòlid d’apatita, zircó, quars, piroxens, amfíbols, etc.. i també pot presentar zonació de color

Inclusions: fissures parcialment cicatritzades (imatges superiors) / Cristalls sòlids incolors i cristalls aciculars (imatge inferior)

CONTEXT GEOLÒGIC I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

L’Espessartina és un granat associat a roques ígnies àcides tipus pegmatites i roques metamòrfiques de baix grau. Els principals països productors d’aquest material a nivell gemmològic són Alemanya, a Spessart, on es va caracteritzar per primera vegada, Sri Lanka, Myanmar, entre d'altres.

Esquerra: trapezoedres d'espessartina intercreixent amb un cristall de quars fumat en matriu. / Dreta: cristall d'espessartina amb cares rombododecaèdriques.