top of page

GENER - CRISOPRASA

La crisoprasa és varietat d'una de les espècies minerals criptocristal·lines del grup de la sílice: la calcedònia.


Com totes les espècies minerals del grup del quars, la seva fórmula química és SiO2 i, per tant, es considera com un òxid, químicament parlant, amb comportament de tectosilicat degut a la seva estructura.

Al ser una varietat criptocristal·lina, la crisoprasa al igual que la resta de varietats de la calcedònia, està formada per un agregat microcristal·lí on els cristalls es disposen amb un hàbit fibrós.




Imatge: Crisoprasa (www.gia.edu)




PROPIETATS FÍSIQUES

CONTEXT GEOLÒGIC I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Les crisoprases es formen per un procés geològic d’origen secundari degut a processos de dissolució, on els fluids s’enriqueixen en òxid de silici, i un procés de precipitació, on mica en mica es van formant els microcristalls de calcedònia en cavitats i escletxes tant en roques ígnies com sedimentàries.

A més, en el cas de la crisoprasa la coloració verd poma característica indica que aquests processos geològics es donen en zones enriquides en Níquel. Tot i que les calcedònies son material molt abundants a l’escorça terrestre, els principals països productors de crisoprasa qualitat gemma es troben a Brasil, Austràlia, Zimbabwe i Tanzània.

Crisoprasa en brut d’Australia (www.wikipedia.com, imatge: James St. John)

TALLA

El més habitual, al ser un material translúcid, és que trobem les crisoprases en formes caboixonades i camafeus, però també son habituals trobar-les en forma de figures o polides per diferents utilitats ja que també es fa servir com a pedra ornamental.

Imatges: Crisoprasa en caboixó oval (esquerra) www.minerals.net / Ganivet d'ivori amb incrustacions de caboixons de crisoprasa (centre) / Figura ornamental de crisoprasa (dreta) www.minerals.net

Imatges: Gerra de plata amb incrustacions de caboixons de crisoprasa (esquerra) / joier de crisoprasa amb detalls en or (dreta)

Susana Duque Valero

Escola de Gemmologia UB

Associació Gemmòlegs de la UB

 

REFERÈNCIES

www.gemdat.org

www.gia.edu

www.wikipèdia.com

www.minerals.net

Featured Posts
Recent Posts
Search By Tags
Follow Us
  • Facebook Classic
  • Twitter Classic
  • Google Classic
bottom of page