ABRIL - LA MARAGDA
La Maragda és una varietat de beril, concretament, la varietat de color verd intens. L'origen del seu nom no és del tot clar, però es creu que ve del grec "Smaragdos" i que fa referència al seu color verd.
Dedicada a la deesa Venus, la maragda és símbol d'immortalitat i fe, i es poden trobar indicis del seu comerç a l'antiga Babilònia, al 4000 a.C. Aquestes maragdes provenien de les mines del Mar Roig, també conegudes com Les Mines de Cleopatra.
El beril pertany al grup dels Ciclosilicats de la classificació de Nickel-Strunz i la seva formula química és Be3Al2[Si6O18]. En el cas concret de la varietat maragda part de l'Alumini es substitueix per crom donant lloc al color verd tant característic d'aquest material.
PROPIETATS FÍSIQUES
INCLUSIONS
Les inclusions més característiques que podem trobar a l'interior de les maragdes son:
Inclusions bifàsiques i trifàsiques en cavitats
Cristalls sòlids de calcita, pirita o asbest.
Fissures parcialment cicatritzades en forma de vels plans.
Inclusions bifàsiques en cavitats de maragdes naturals
Inclusió trifàsica en una cavitats allargada d'una maragda natural a 64x
CONTEXT GEOLÒGIC I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
En general els berils es troben associats a magmes àcids rics en beril·li, però en el cas de la varietat maragda necessitem per la seva formació la presència de crom. Aquest element es característic de magmes bàsics que provenen del mantell terrestre. Per tant, les maragdes són el resultat d'una interacció química entre roques àcides i roques bàsiques, el que s'anomena exomorfisme.
Els principals països productors de maragdes són:
Colòmbia: on es concentra el 80% de la producció mundial, on les maragdes es caracteritzen pel seu color verd intens i la presència d'inclusions trifàsiques.
Brasil: maragdes de color menys intens, però més netes d'inclusions.
Zàmbia
Zimbabwe
Rússia
Pakistan
Sud-Àfrica
Maragda natural talla maragda
TRACTAMENTS DE LA MARAGDA
El tractament més habitual que podem trobar en maragdes naturals és:
Impregnació: Consisteix en impregnar amb olis o reïnes incolors fissures que arriben a la superfície de la gemma per tal de minimitzar l'efecte de difusió de la llum que es produeix en aquestes.
Infiltració: similar a l'anterior, però infiltrant vidre artificial amb índex de refracció similar al de la maragda.
En tots dos casos, l'utilització de material colorejat es considera frau i s'ha de mencionar que existeix en qualsevol transacció de la gemma.
SÍNTESIS DE LA MARAGDA
La maragda es pot sintetitzar, de manera que s'aconsegueix al laboratori un material amb la mateixa composició i estructura, i per tant, amb les mateixes propietats que el material natural, però amb petites diferències, principalment pel que fa a inclusions.
Els mètodes més habituals de síntesis són:
Flux: Aquest mètode consisteix en dissoldre a altes temperatures els components i cromòfors que presenta la maragda, fent-los cristal·litzar en el sistema trigonal mitjançant un germen.
Hidrotermal: També consisteix en dissoldre els components i cromòfors que generen maragdes fent-los cristal·litzar mitjançant un germen, però en aquest cas es realitza en un medi aquós a altes pressions i temperatures elevades.
Imatge esquerra: Maragda de flux amb vels retorçats / Imatge dreta: marques de creixement anomenades "chevrons" típiques de les maragdes hidrotermals.
Susana Duque Valero
Escola de Gemmologia UB
Associació Gemmòlegs de la UB
REFERÈNCIES
www.gemdat.org
www.irocks.com
www.mindat.org
