Etiòpia, nova procedència confirmada de turmal·lina Paraíba

El GIA i el Gübelin Gem Lab han confirmat l’existència d’una nova font de turmal·lina cuprífera a Etiòpia. Les característiques químiques del material permeten diferenciar-lo de les turmal·lines Paraíba del Brasil, Moçambic i Nigèria.

El Gemological Institute of America (GIA) i el Gübelin Gem Lab van anunciar el 27 d’agost de 2026 que Etiòpia és una nova procedència de turmal·lina cuprífera que compleix la definició internacionalment acceptada de turmal·lina Paraíba. La confirmació és el resultat de dues investigacions independents, efectuades amb mostres de referència de procedència documentada i amb els protocols analítics propis de cada laboratori.

La notícia representa un desenvolupament important per a la gemmologia i per al comerç de pedres de color. Fins ara, les procedències reconegudes d’aquest material eren principalment el Brasil —on es va descobrir a finals de la dècada de 1980—, Nigèria i Moçambic.

De les primeres informacions a la confirmació científica

Durant els primers mesos de 2026 van començar a circular informacions sobre una possible nova extracció de turmal·lina cuprífera a Etiòpia. Al juny, l’Institut Suís de Gemmologia SSEF va comunicar que havia rebut notícies creïbles sobre el jaciment. Algunes turmal·lines analitzades no encaixaven amb les dades de referència de les procedències conegudes, però aleshores l’origen etíop encara no es podia confirmar de manera concloent.

El Gübelin Gem Lab havia començat a estudiar aquest material el mes de maig, després de detectar en diverses mostres una composició química inusual. Durant les setmanes següents va reunir prop de 300 turmal·lines en brut i tallades, obtingudes de diverses fonts independents. Una part de les mostres va ser adquirida a Etiòpia per un gemmòleg del laboratori mitjançant comerciants locals amb accés directe al material de la zona minera.

Paral·lelament, el GIA va començar a examinar mostres atribuïdes a Etiòpia al juny. El juliol, el seu departament de recerca de Carlsbad va rebre un lot de més de 100 exemplars en brut i tallats, fet que li va permetre documentar-ne detalladament les propietats.

La coincidència dels resultats obtinguts independentment pels dos laboratoris, juntament amb la traçabilitat de les mostres de referència, ha permès confirmar Etiòpia com una nova procedència.

Una empremta química diferenciada

Les turmal·lines estudiades presenten colors blaus i verds blavosos, però també s’hi han observat exemplars violetes, porpres i, en algunes mostres en brut, zones incolores. Moltes pedres mostren una zonació de color pronunciada, relacionada amb variacions en la seva composició química.

Les anàlisis han confirmat que el coure és el principal element responsable de la coloració. Per aquest motiu, el material s’ajusta a la definició de turmal·lina Paraíba establerta pel Laboratory Manual Harmonisation Committee (LMHC), una denominació que es basa en la composició i el color, i no exclusivament en la procedència geogràfica.

Un dels aspectes més rellevants és la presència de concentracions elevades de vanadi —superiors a 60 ppm—, juntament amb quantitats altes de plom, d’entre 170 i 6.000 ppm, i de gal·li, d’entre 280 i 900 ppm. La combinació d’aquests elements constitueix una empremta composicional coherent que permet distingir les mostres etíops de les procedents del Brasil, Nigèria i Moçambic.

Segons els investigadors, aquests elements es poden detectar amb un equip d’espectrometria de fluorescència de raigs X per dispersió d’energia (EDXRF) de bona qualitat. Per tant, la diferenciació del material etíop no requeriria necessàriament tècniques de recerca més complexes, com la LA-ICP-MS.

Implicacions per a la determinació de l’origen

El descobriment posa de manifest la importància de disposar de col·leccions de referència fiables i de procedència ben documentada. Quan apareix material d’un jaciment nou, les seves propietats poden coincidir parcialment amb les de pedres procedents d’altres regions i dificultar l’emissió d’un dictamen d’origen fins que no s’han reunit prou mostres representatives.

El GIA ha informat que ja pot indicar Etiòpia com a procedència en els seus informes d’identificació i origen de turmal·lines. Gübelin, per la seva banda, destaca que, malgrat la variabilitat química observada entre els exemplars, el conjunt presenta una signatura composicional prou diferenciada.

Com que l’explotació del jaciment és recent, els dos laboratoris continuaran ampliant les seves col·leccions i estudiant la variabilitat del material. També han anunciat que publicaran articles independents en un pròxim número de la revista científica Gems & Gemology, amb les dades gemmològiques, espectroscòpiques i químiques completes.

L’arribada d’aquestes turmal·lines al mercat internacional planteja noves qüestions sobre la determinació de l’origen, la nomenclatura i la possible influència de la procedència en la valoració comercial. Sobretot, recorda que la identificació gemmològica és un procés dinàmic: cada nou jaciment obliga a ampliar les bases de dades i a revisar els criteris utilitzats pels laboratoris.

Imatge: Exemples de la nova producció etíop de turmal·lina Paraíba: una pedra tallada de 7,64 ct i un exemplar en brut de 8,70 ct. Cortesia de Ferreira Group. Fotografia: Annie Haynes/GIA. Reproduïda amb finalitats divulgatives.

Font: GIA i Gübelin Gem Lab, «GIA and Gübelin Gem Lab Confirm New Source of Copper-Bearing Tourmaline from Ethiopia», 27 d’agost de 2026: https://www.gia.edu/gia-news-press/gia-and-gubelin-gem-lab-confirm-new-source-of-copper-bearing-tourmaline-from-ethiopia